L’Ester Quintana és una dona de 42 anys. Els darrers anys de la seva vida els ha dedicat a compaginar la seva professió en el sector de l’hostaleria amb les seves inquietuds culturals i socials. Des dels seus espais de treball el Centre Cívic de Sant Martí i el Centre Cívic Sandaru. Ha ofert cultura popular a la ciutadania, una cultura lliure i gratuïta, perquè tothom pogués gaudir-ne. Aquesta és la raó per la qual l’Ester és també una dona coneguda al seu barri, Sant Martí, on sempre ha format part de la xarxa cultural i social.

El passat dimecres, 14 de novembre, la seva vida va fer un gir inesperat, un gir brutal produït per una agressió, una agressió de la qual no coneixem l’autor però sí la seva professió. El 14 N, poc abans de les nou de la nit, quan l’Ester tornava cap a casa amb uns amics després de participar a una manifestació legal convocada amb motiu de la vaga general, un projectil llençat per un membre dels Mossos d’Esquadra va impactar a la seva cara produint-li una greu lesió que li provocà la pèrdua de l'ull esquerre i la trencadissa de diversos ossos tant de l'orbita de l'ull, pòmul com de la mandíbula, a més d'altres afectacions al nas i la boca.

Ester va passar pel quiròfan d'urgències i  ha de tornar a ser operada de les seves lesions, no sabem quan ni quantes vegades, està per determinar. No hi ha una data per tornar a la normalitat, perquè res tornarà a  ser el mateix. El seu estat natural i la seva mirada s'han vist afectats, així com el seu entorn social i familiar.

No és la primera víctima d’aquests projectils, els darrers anys són moltes les persones que s’han trobat en la mateixa situació a casa nostra. Les pilotes i altres projectils semblants no discriminen, no discriminen per edat, com tampoc ho fan per sexe ni per filiació política, les pilotes de goma ens poden afectar a tots. Les pilotes són un arma perillosa, mortal com es va demostrar recentment als carrers de Bilbao, que augmenten la seva perillositat quan són disparades il·legalment apuntant a les persones.

Les amigues i amics de l’Ester, convençuts de la immoralitat de la seva utilització en una societat democràtica i conscients que hi ha a l’abast dels governants altres mitjans de dissuasió, ens posicionem amb les associacions ciutadanes que demanen la seva prohibició.

Al mateix temps, sentint-nos menyspreats per les paraules del Conseller d’Interior, qui davant la realitat constatable dels fets, va declarar que aquell dimecres no s’havien utilitzat aquests projectils, ens sumem a la demanda social, que és ja un crit, que exigeix la seva dimissió enfront la repressió desmesurada i continuada que està oferint com a resposta a qualsevol protesta social o cívica.

Una societat a la qual els seus ciutadans tinguin por a manifestar-se no pot ser mai una societat lliure.
Ànims Ester!